S’acabarà aquesta femta algun dia?

S’acabarà aquesta femta que ens rodeja algun dia? Qui la durà a terme?. Sincerament crec que és difícil aplanar el camí, entre altres, perquè no n’hi ha receptes miraculoses que ens puguen alliberar, d’avui a demà, d’aquesta quisca política que tot ho embruta, i a més a més, perquè, sens dubte ho han de fer els polítics, a no ser que reclamem la presència de l’exercit en favor d’un règim militar a la portuguesa, la qual cosa, desitge i espere que no ocorrega mai. Així que em quede en l’opció dels polítics, però no amb els polítics actuals, perquè tots dos partits majoritaris, PP i PSOE estan en similars circumstàncies i a bord del mateix vaixell infecte, brut, vell i que fa aigua per tots els costats. En general són polítics que han crebantat la confiança d’aquella gent que els ha votat per ser representada en les institucions, i que han deixat, i van deixant, rastre de sospita per on passen. No pot ser que s’arroguen honoraris que mai podria somniar ningú que no estiga en la seua corda, sous abusius que engreixen amb prebendes que només ells tenen i favors que només a ells els hi són concedits, i una sèrie immensa de plusvàlues que farien delirar una pedra i parlar un mut. Deshonor i avarícia que ha convergit amb altres òrgans representatius de l’Estat, també tacats pel negoci fàcil, per la desmesura en les despeses, per l’apropiació indeguda dels diners de tots i per la manca de prestància personal per assolir, en autocrítica oberta, actuacions deshonestes i marxar a casa si cal. I açò també és extrapolable al Senat, cementiri honorífic de polítics en decadència convertits a senadors, per reciclar la seua vida política anterior, amb el premi immerescut d’un benestar que neguen al poble, com és el cas de Juan Lerma i Pio Escudero entre molts altres. I no ho dic només jo, ans al contrari, és un clam popular, nacional i internacional, que corre com el propi diable per arreu, incloent-hi, entre les famílies que ja no tenen ni per menjar, entre els sis milions d’aturats, entre la gent depenent, entre l’escola i la universitat, entre el sistema farmacèutic, entre el personal sanitari... Un desgavell que no té parangó en el món actual. Però, s’acabarà aquesta merda que ens rodeja algun dia? Si algú té idees i esperança que obri el camí a una regeneració política imprescindible i urgent.