EL PAPA HA MARXAT

A les 17 h d’avui, el Papa ha abandonat l’Estat de la Ciutat del Vaticà i, amb eixe gest,  la Santa Seu és queda sense el màxim representant, sense l’únic rei electe que existeix sobre la terra i sense el Cap d’Estat de la Ciutat del Vaticà, perquè el Papa, a més de ser bisbe de Roma, serf dels serfs de déu, Cap Suprem de l’Església, Sumo Pontífex, successor de Pere, Sant Pare i, Vicari de Crist en la terra, també és cap d’Estat amb el tractament protocol·lari de la Seua Santedat, i per tant, té immunitat diplomàtica – com el rei d’Espanya – i no pot ser portat davant els tribunals. No ha marxat enlairat per una plèiade selecta de serafins, que són els de major jerarquia angelical, encarregats de cantar sense pausa les lloes del Tro de Déu; tampoc l’han acompanyat els querubins, guardes de la llum i dels estels; ni els trons, constructors de l’ordre universal; ni els dominadors, responsables de mantenir l’ordre universal sota la vigilància dels serafins; ni les virtuts, supervisors de les persones; ni les potestats que salvaguarden les consciències i la història; ni els principats, guardes de les nacions i dels països; ni els arcàngels, administradors dels éssers celestials; ni els àngels, missatgers de déu davant dels homes... Ha marxat en un helicòpter que s’ha enlairat des del pati de San Dàmaso, en companyia del seu secretari personal, Gerog Gaenswein, el seu metge personal, Patricio Polisca i altres, mentre el secretari de l’Estat, Tarsicio Bertone, mentre l’acomiadava, ja ha començat a resar demanant-li a déu la sella petrina i l’anell del pescador. 

Diuen que Benet XVI continuarà vestit de blanc, però no tindrà obligació de portar les sabates vermelles, ni l’anell del pescador, ni l’esclavina – una mena de toqueta, com les que feia ma mare amb llana grossa, discretament acolorida, que s’utilitzava com una capa menuda que cobria els muscles i lligava per davant amb un cordonet. Naturalment aquesta serà d’algun teixit molt més noble que la llana de borrego. També diuen que per tenir cura de la seua salut, de les seues activitats i dels seu habitat, tindrà un equip dedicat a ell, guardarà el títol de Santedat i mantindrà tots els privilegis que ha tingut mentre ha estat Papa de Roma.

Què més direm d’aquesta espantada celestial? Temps al temps. Algunes persones més assenyades que jo, i amb autoritat periodística, escriuran amb tota mena de detalls i ens contaran coses que causaran revol i debat. De moment jo ho deixe així. Se n’ha anat l’home. S’ha jubilat el cap d’un estat tan poderós com controvertit, que manté funcionaris ancorats en el passat i renyits en el progrés. Un estat que no té cap xarxa productiva, llevat del turisme i que, paradoxalment, és immensament ric i controla un dels majors imperis econòmics del món. Un estat dogmàtic governat per vells tan aferrats a la sella, que quan s’alcen se l’emporten on vagen. Ha marxat l’home i un altre en vindrà aviat per aportar a l’imperi noves  impressions, emocions, depressions, motivacions, passions, penes i alegries. Esperem que acoste més el seu regne als pobres, als oprimits, als diferents, als blancs i als negres, als que passen fam, als malalts, als que no tenen casa, ni treball, ni esperança, ni futur. Esperem que vinga un home bo i que deixe entrar aire nou a la casa que paguem entre tots. Un home bo, només un home bo.