LA MALA INTENCIÓ POLÍTICA DEL CORREDOR MEDITERRANI

En un primer intent, la ministra de foment, Ana Pastor, a Brussel·les estant, va votar en contra del corredor mediterrani que hauria d’unir Andalusia amb Franca passant per Almeria, Murcia, Alacant, València, Tarragona i Barcelona. Amb mala intenció política, i amb el convenciment que Europa donaria més suport a la rucada que ella portava in ment que al corredor mediterrani, hi va proposar-ne un altre corredor interior, que hauria de passar, com no podia ser menys, per les àrides estepes castellanes, capital Madrid, essència mundanal i celestial de totes les benediccions divines hagudes i per haver. Clar, Europa li va dir que de dos corredors res de res, que en un en teníem prou, i que entre tots dos, el més raonable, el més productiu i el més rendible era el Mediterrani, llavors, ells donarien ajudes econòmiques al projecte litoral i no al de Madriz.

Però la pèrfida metgessa, ficada a fomentar obres públiques, va pensar que com que a Espanya hi ha el percentatge de fracàs escolar més alt d’Europa, va pensar que si canviava el traçat no s’adonaria ningú, perquè – i això és absolutament cert –molta gent pensa que Las Batuecas són unes sabatilles per caminar per la neu sense estacar-s’hi, i que Irkutsk és una combinació de coca-cola, suc d’ametla borda, extracte de carxofa i vodka, a parts iguals, que s’ha posat de moda últimament. En un dir jesús, la políticament malintencionada ministra dibuixa un traçat nou amb dos punts de partida diferents, tal com indica el mapa “B” amb la guillada i obsessiva idea de què Madriz no es quede fora del corredor, però si Almeria, Cartagena, Alacant, València, Castelló i Tarragona, capitals que no els importen un rave. Naturalment, si la Comissió Europea accedeix al caprici de la ministra boja cal pensar que el primer tram a construir seria Algesires-Madriz-Saragossa-Barcelona, i la resta quedaria per a millor ocasió. I qui acabaria perdent i qui acabaria guanyant? Al mapa em remet. Jo vaig a dir el que pense que és aquesta idea: bogeria política, humiliació als valencians, aberració, escàndol, rebuig, dilapidació econòmica, ximpleria de malcriada, barbaritat, immoralitat, desgràcia, infàmia, cràpula, desequilibri emocional, rucada de partit, insensatesa, disbarat, frenesí neuròtic, bogeria, oprobi a la raó, excés de poder, menyspreu, desastre, estupidesa, calamitat, vilipendi, orgia política, burla, dany irreparable, bestialitat, disbauxa, indiferència cap als valencians, immoderació, erotomania institucional, vergonya, desdeny, misèria mental, bestialitat, elucubració d’alcohòlic, menyspreu per la raó ...