UNA TREVA A FRANCISCO

Per una vegada en la vida, i sense que servisca de precedent, crec que al Papa Francisco caldria donar-li alguna oportunitat abans de mossegar-li la jugular. Sabem que poc després de ser elegit com nou Papa, molts diaris nacionals i internacionals el van assenyalar, i coincidir, en què Francisco era un homòfob, conservador, masclista, oposat frontalment al divorci, a l’avortament, a l’ús dels preservatius i que a més a més, havia estat col•laborador de la dictadura de Videla. Fins ara ben poc o gens en sabíem d’ell, i de sobte les noticies ens atabalen i ens omplin d’informació de tota mena. Però ara ja no és només l’arquebisbe de BuenosAiresqueridocuandotevolveréaver, no, ara ha canviat i molt, també les seues circumstàncies i per tant, com a persona que és (em molesta sobiranament allò de persona humana. Totes les persones són humanes, encara que n’hi ha moltes que són autèntics animals i molts animals que es comporten millor que les persones) les seues circumstàncies també han canviat. I des d’una visió normal de la vida, des d’una visió de les persones normals en general, en la vida, moltes vegades, no podem fer el que volem, sinó el que podem. Les circumstàncies poden determinar canvis radicals en la vida dels homes, i ell, el Papa, que sempre s’ha declarat amics dels pobres, que parla de l’església dels pobres, que viatjava en metro per ciutat de Buenos Aires, que paga personalment els seus comptes d’allotjament, que va demanar al cardenal mexicà Norberto Rivera que deixara l’església pels cassos d’encobriment de pedofília en Mèxic i per la seua associació amb el fundador dels Legionaris de Cristo, Marcel Maciel, també acusat per pedòfil, podríem esperar a veure si és valent i renova l’església, a comprovar si obri les finestres i les portes perquè hi entre aire nou, a esperar que jubile tots els carquinyols, amb més anys que Matussalem, que viuen opíparament a expenses alienes. I parar atenció a veure si desmenteix la història i s’associa realment amb els més necessitats i no amb el poder polític. 
Personalment li vaig a donar un temps prudencial a veure per on van els tirs i em compromet a no llençar diatribes incendiaries en contra de Francisco durant un temps prudencial, potser, fins l’arribada del setembre. Sé que l’esperança desmesurada en aquestes coses és un error en què ja he caigut moltes vegades. A l’església no li podem demanar més cera que la que n’hi ha, perquè és una institució absolutament conservadora, però bé, no estaria gens malament mantenir un temps de prudència i deixar treballar Francisco. Sé que hi ha haurà moltes reaccions en contra del meu escrit i de mi, però estic preparat i amb tots els dubtes a l’espatlla.