La supèrbia acaba matant, més d’hora que tard.
El “jo” egocèntric i malvat empenta les persones, físiques i jurídiques, a
situacions d’aïllament, de soledats col·lectives, de repulsa dels contertulians,
dels associats, dels amics, dels que passen fregant el clima d’arrogància en
què viuen, i mantenen a capa i espassa, els proterviosos. No cal reflexionar
massa per adonar-se que la raó i la veritat no és un privilegi d’uns pocs, ans
al contrari, estan repartides, molt repartides, i pretendre el contrari és un dribbling
i una ofensa al coneixement humà. Però clar, qui juga en foc acaba cremant-se i
pixant-se al llit. I això és el que els ha ocorregut als espanyols, entossudits
en trencar i dividir la branca materna de la llengua catalana, en múltiples
branquells de parla diferent. Ara els ha tocat patir-ho a ells: la llengua que
es parla en Argentina no és espanyol; a partir d’ara es denominarà argentí, ja mai
més no serà espanyol i tindrà la seua Acadèmia
i la seua normativa pròpia. Perquè clar, la fonètica que empren en Argentina no
és la mateixa que la que s’utilitza al cap i casal de l’antic imperi de Felipe
II, i a més, hi ha un munt de paraules diferenciades entre l’argentí i l’espanyol.
Va sonant el raonament? Clar que sí, fonètica diferent i algunes paraules distintes.
Veiem-ne algunes escollides a l’atzar:
Acoplado,
vehicle que es remolca / Amansadora, una espera llarga / Canillita, venedor de
diaris / Coima, suborn / Colectivo, autobús / Chirolas, monedes de poc valor / Estampilla,
segell postal / Malla, vestit de bany / Pibe, xiquet, adolescent, jove / Pilchas,
vestits / Subte, metro.
La RAE, ens explica que “Hablar un mismo
idioma no equivale a utilizar las mismas palabras para todo. La unidad del idioma no
se altera en absoluto por el hecho de que un español se zambulla en la
"piscina" mientras un argentino se bañe en la pileta”. I continua explicant
que “el intercambio cultural entre
los dos lados hispanos del
océano Atlántico es cada vez mayor y las palabras circulan cada vez más desde
un lado al otro”.
La lògica és total, i el raonament cert. Llavors, per què
no s’aplica en la llengua catalana? Per què les paraules poden circular entre
les dues voreres de l’Atlàntic i no a traves de La Sénia, de la Mediterrània o
del Pirineu? La supèrbia espanyola ha encetat, en l’Amèrica Llatina, en el
rovell de “La Hispanitat”, una guerra igual a la que encetaren a “La
Catalanitat” fa molts anys. Ara patiran el dolor d’una divisió aberrant i
unilateral, i segurament, quan la gent viatjarà a l’Argentina, es preguntarà
per què s’entenen si no és la mateixa llengua?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada