NO DIGUE MAI PAÍS VALENCIÀ

Si us plau, no digueu mai País Valencià, digueu-ne Comunitat Valenciana. Sí, i així fareu referència a l’únic territori de l’Estat espanyol que no té nom propi. Tanqueu els ulls i feu un repàs geogràfic, començant pel Cantàbric, per exemple, i comprovareu l’existència del País Basc o Euskadi, Cantabria, Principado de Astúrias, Galicia, Andalucía, Múrcia i Catalunya. Després continueu per Ses illes Balears i les Canàries. Continue per l’interior del “suelo patrio” i localitzareu Castilla-León, Extremadura, Madrid, Castilla-La Mancha, Aragón i Navarra, i si encara us queden ganetes de seguir amb la classe de geografia pràctica, acabeu l’exercici amb les ciutats de Ceuta i Melilla, recordatori penós del passat colonial espanyol. Fins i tot elles, enclavades en ple territori del regne alauita, tenen nom, espanyol, clar està. Però nosaltres, si deixem d’utilitzar el nostre nom gloriós, reivindicatiu i històric de PAÍS VALENCIÀ, què ens queda?  què som? Som una comunitat, però de què?... de veïns?... de regants?... de savis?... de  llauradors?... d’enginyers?... de mestres?... de poetes?... d’ignorants?

De països en trobareu molts també, però amb nom i cognom. País Basc, País de Foix enclavat en l’Occitània, País de Gal·les, País del Loira, País de Salt en dominis de Carcassona, País Niçard en la comarca de Provença, Països Baixos o Nederlanden, Països Catalans, Països Cèltics... Tots tenen personalitat pròpia i no cal aclariments per situar-los ni per saber-ne de què estem parlant, però comunitat, en majúscules o minúscules, ens despersonalitza en favor d’una dissolució d’origen, en favor d’una pertinença totalment subjugada a un estat, i amb el temps ni això: acabarem denominant-nos “ciudadanos del mundo”, que no en vol dir altra que tant ens fa ser de Saragossa com de Bordeus, o de Càceres com de Houston, o de Vitigudino com d’Almussafes. Desarrelament, anihilament dels nostres orígens, oblit de la nostra cultura, de la nostra llengua. Oblit de tot.

Som el PAÍS VALENCIÀ, un país orgullós de ser-ho, sense por a invasions impensables promogudes i publicitades per interessos molt ben determinats. Som el PAÍS VALENCIÀ, sant i senya d’una lluita que és “llarga i constant”. Som el PAÍS VALENCIÀ, una terra diferenciada que sentim en el fetge i estimem amb el cor. Som el PAÍS VALENCIÀ i en això està dit tot, per a bé i per a mal. PAÍS VALENCIÀ només. PAÍS VALENCIÀ.