LA GUERRA EN SÍRIA I OBAMA

Segons pareix, entre tots els països que estan a favor d’afegir una guerra més, dintre de la guerra civil que ja suporta Síria, regeix la norma de què en la guerra es pot matar disparant canons, llençant míssils i bombes de carràs, col·locant mines soterrades als camins, bombardejant amb obusos, cercant ciutats senceres amb tanques i tota mena d’artilleria pesada, metralladores, pistoles, fusells... Amb això es poden assassinar persones que actuen  activament al front, però també xiquets innocents, persones grans innocents, dones innocents i homes innocents que ni han demanat viure una guerra ni hi participen. I si la guerra es desenvolupa per eixes vies, i no hi ha interessos ocults que puguen generar riquesa o altres formes de poder, els països ja esmentats, i institucions com la OTAN o l’ONU – que té com a base fundacional la defensa i promoció de la pau i la dignitat entre els poble – no intervenen o ho fan tímidament. Però clar, segons la moral pudenta i el sentit de la justícia pudenta que observen, utilitzar gasos és inadmissible i en conseqüència s’apresten, de seguida, a intervenir-hi amb totes les de la llei. No cal, però, ni dir-ho: tant indecent és matar una persona d’un tir que amb un gas letal, perquè si hem de ser francs, la guerra en si mateix és una obscenitat terrible, cruel i despietada, i qui la promou és un criminal, qualque siga el seu nom, de quin país siga president o de quin color siga la seua pell. També els dictadors aferrats al poder, els sàtrapes i tots aquells que viuen opíparament al caliu d’una guerra i de les oportunitats econòmiques que els pot reportar. 

Caldria recordar-li al president Obama que ell és depositari d’un premi Nobel de la Pau, i que això el compromet, si més no,  a treballar per la pau entre els pobles; que ell ha estat la gran esperança pel món, després de la saga Bush; que ell ha significat la materialització del “I have a dream” de Martin Luther King, i que en passar el temps, tot se n’ha anat en orris, perquè lluny d’aplicar el compromís que implica el Nobel de la Pau, començà la guerra en Líbia en 2011, continuen obertes les denigrants i aberrants presons de Guantànamo en Cuba i Abu Graib en Irak, que ara està entossudit en bombardejar Síria i que iniciar qualsevol acció bèl·lica, i assumir la mort de tantíssima gent innocent com a simples “danys col·laterals” en nom de la llibertat i la democràcia, és una burla a la intel·ligència i el sentit comú. 

Ja faria bé Obama, i els seus aliats incondicionals, en quedar-se en sa casa i posar-se a treballar, conjuntament amb la resta dels països que poden aportar aspectes positius, per intentar acabar en la guerra de Síria i en totes les guerres, i aconseguir que els pobles visquen en pau i  que  les generacions futures gaudisquen d’una vida més equitativa, més germanívola,  més digna, més plena i sense misèria. Si no és així, serà molt difícil veure la llum a la fi del túnel, perquè sens dubte, llençant míssils i bombardejant no solucionaran res, i les conseqüències les pagarem tots.