Ja és conegut per tothom que, a la frontera entre
Melilla i el Marroc hi ha una tanca per impedir el pas il·legal de la gent
que, fugint de les horribles condicions de vida dels seus països i creient que
a Espanya – Melilla encara és Espanya –
van a trobar situacions millors
per instal·lar-s’hi, intenten saltar-la dia rere dia. Una tragèdia sense nom,
perquè la majoria acaben detinguts per la guardia civil i reclosos en una mena
de centre penitenciari, agarberats i a l’espera de ser retornats als seus
països. Aquells que pensen que en lliurar la vigilància policial han tingut més
sort i han pogut entrar fugitivament a Espanya, els espera el carrer, la
humiliació, la fam, la por, la insolidaritat i la desesperança.
Per dificultar, encara més el pas d’emigrants per les
tanques frontereres, les autoritats competents han ordenat col·locar [1]“concertinas”. Consultades
les enciclopèdies i els diccionaris que tinc a l’abast, resulta ser que un
concertino no és altre que un grup de solistes d’un instrument determinat i/o
el primer(a) violinista d’una orquestra
simfònica. Realment, atenent les definicions, el vocable en concret no és més
que una manera de recercar, capgirar i esprémer el cervell fins a l’impossible
per amagar que, darrere d’un mot tan sonor, hi ha unes fulles metàl·liques molt
esmolades, que produeixen ferides bàrbares per tot el cos dels agosarats que
salten la tanca. Una brutalitat inhumana.
Preguntat Rajoy per la terrible “concertina” ha
respost que “no sabe si eso puede producir efectos sobre las personas... que es
algo que siempre ha estado ahí... que quiere mantener la integridad física de las
personas”... Com que un periodista li ha engegat que això són fulles d’afaitar
i que està clar que fan mal a les persones, el senyor president d’Espanya, ha respost
que “sí, pero todos todos los accidentes
que ha habido hasta ahora han sido por saltar la valla. Habrá que mirarlo”. En
altres paraules ha vingut a dir que qui no vulga veure llàstimes que no vaja a
la guerra, o com és diu a Espanya, “quien no quiera polvo que no vaya a la era”.
Contra el clam de tota l’oposició per retirar les “concertines” el Grup Popular
s’hi ha negat en rodó, demanant als grups que deixen de fer demagògia i no
incendien més. A més ha recordat que les “concertines” foren instal·lades
durant el govern de Zapatero i que Rubalcaba, en la legislatura anterior, les va
qualificar de mida dissuasòria i legal, intentant fer veure que uns i altres
actuen igual. Nosaltres, això, ja ho sabem des de fa temps.
No obstant aquest entestament del PP en mantenir les “concertines”,
el Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce – el que no vol que s’impute
a la filla del rei – ha iniciat una investigació per una qüestió d’estricta
humanitat; Antoni Picó, de CiU ha considerat la “concertina” una crueltat sense
mida; Joan Tardà, d’ERC s’ha referit a ella com una vergonya; Rosa Díez, d’UPyD,
ha retret al govern el fet de no cridar les fulles d’afaitar pel seu nom; Joan
Coscubiela, d’Izquierda Plural, ha atacat l’executiu per cercar un nom d’un
instrument musical a quelcom que fereix i pot matar; Niel Muiznieks, comissari
dels drets humans del Consell Europeu, afirma que la mesura només va a causar
més desesperació. També s’hi ha manifestat en contra d’aquesta barbaritat la defensora del poble i els sindicats de la
policia i moltes ONG.
[1] La “concertina
barbada” és un filferro amb tallants, que s’hi va instal·lar per primera vegada
durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, encara que fou retirada en 2007
i substituïda per una sirga tridimensional, coneguda com “la triple tanca”, en
observar les profundes ferides que ocasionava a les persones que intentaven
saltar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada