GAMONAL COM EXEMPLE

Diario Público: "Sin el menor ánimo de incitación, Gamonal podría convertirse en el ejemplo a seguir en los cientos o miles de protestas existentes o por venir en España".

Me dóna alegria saber que moltes persones físiques, i algunes jurídiques, comencen a llevar-se la carasseta i a parlar molt clar respecte de la forma de fer pressió contra les polítiques que, des del govern Rajoy, s’estan fent contra el poble pla, per sumir-lo en la pobresa més absoluta. No tornaré a insistir en conceptes tan “tocats” com la desaparició de la classe mitja, l’engreixament, per trasbalsament de dalt a baix, de la classe baixa, els aturats de llarga durada, del desconcert de la gent de 40/50 anys que ja no troba feina, de l’abandonament a la seua sort dels discapacitats, dels impostos disparats a l’alça, de la baixada dels sous dels treballadors i d’un llarg etcètera més que sabut. Tampoc insistiré en la infinitat de manifestacions inútils que hem fet, pràcticament, tots els mesos de l’any. Manifestacions als carrers, especialment, de València, que ens han permet cridar eslògans contra açò i allò altre, fer música, ballar, portar pancartes de tot tipus, banderes, fer fotografies que després hem penjat, repetitivament a les xarxes socials i un munt d’activitats controlades que, en acabar, no ens han aportat ni un bri de solució a res. Continuem estant on estàvem o, potser, pitjor encara.

Tossudament ens han arribat exemples de diferents formes de com enfrontar polítiques socialment pernicioses, però no els hem vist, perquè la comoditat ens tanca els ulls fins a la ceguera, ens tapa els oïts fins a la sordesa, ens botona la boca fins al mutisme i ens ensorra l’esperit fins a la decadència consentida. El pas d’una persona no és res, però el de moltes persones juntes, decidides, entregades, conscients i valentes, és molt. Seria un gran pas capaç d’aturar reformes, retallades i lleis que ens perjudiquen a tots els que ara anem pels carrers i als que vindran en un futur pròxim. Però ja no valen les manifestacions de quatre-cents mil persones, segons els organitzadors, quinze mil, per la policia i quatre gats per l’ajuntament de torn.

El Diario Publico no vol incitar, però si no vol, per què posa Gamonal com exemple d’actituds i activitats a dur a terme en un futur? Jo ho diré: “Perquè sí que vol incitar”. Com jo. Jo també vull incitar. Jo també vull cridar al despertar d’una letargia que ens dura massa temps i que els ha donat moltes bases als que ens han disputat la victòria final de la partida. Caldria, doncs, una reflexió profunda, però curta, i assumir que qui alguna cosa vol, alguna cosa li ha de costar. I després, fer el que toca, seguint exemples, amb valor, bona disposició i actitud valenta, perquè ens poden enviar a la presó, ens poden tocar la butxaca i ens poden pegar alguna garrotada, però mai no podran llevar-nos la raó. Si ho penseu ja estem vivint en una mena de presó, ens estan tocant la butxaca fins exhaurir-la i les garrotades ens venen de quatre en quatre des de tots els costats. I nosaltres, badocs, pensem que en passejar pels carrers, al socaire d’una manifestació, de set a nou i un o dos dies al mes, ja hem complert i hem aportat solucions. S’ho hem de fer veure.