Feliç Any Nou 2014, senyors i senyores diputats! Algun
desorientat pensarà que a bona hora els felicite, però és que els diputats
valencians, han apurat el temps a pur de bé i avui, gairebé dos mesos després
de les festes de Nadal 2013, les seues senyories han tingut a bé donar per
acabat el període de vacances i s’han incorporat a les seues poltrones amb
amples somriures i cara lluenta. Si hem de ser francs, ells han gaudit d’unes
vacances tan llargues perquè la llei valenciana és així. Bé, ara a treballar a
mata degolla, que a hores d’ara, tenen moltes coses per solucionar com més
aviat millor, i ells, d’això, en saben moltíssim. Ah, m’han dit que Fabra el
Fofo no estava, perquè està fent un curset, amb monitor i desdejuni inclós, de
com autodestruir-se políticament i ser odiat personalment.
Una nova noticia, que Rajoy ens ha donat personalment en la
sessió del congrés espanyol, és que el 2015 l’encararan les hosts del PP amb
tres compromisos molt seriosos, que seran l’eix vertebral de la seua política:
a) baixar els impostos b) internacionalitzar les empreses per crear més ocupació
i c) s’ocuparan de les famílies. Jo he volgut entendre que s’hi referia a les
famílies que actualment estan arrossegant les cadenes del purgatori, i passant
penes i treballs per no morir d’exhauriment i anar-se’n a l’altre món.
Estem d’enhorabona, doncs. Així que paciència que entrarem en
2015 com qui entra en el paradís perdut. Aprofitant que el deute públic
espanyol es situava (III trimestre de 2013) en 954.863 milions d’euros nomes;
que això significa el 94% del PIB; beneficiant-se de què la borsa es manté
estable en 10.000 punts; que la prima de risc ha baixat als 189 punts; que l’atur
només està en un 25,9%; que la morositat de bancs i caixes ha pujat fins el 13
i escac per cent, un nou record de 192.504 milions d’euros, que ha sobrepassat
el nivell de quan la banca estava en el punt de mira dels inversors, ara fa un
any i alguna coseta més que segur estic oblidant-me, en 2015 com deia,
abaixaran els impostos, internacionalitzaran les empreses espanyoles (crec que
volia dir, fer-nos treballar com els xinesos, és a dir, en esclavitud
programada en centres de producció de 30 metres, poca llum, sense aire per
alenar i 200 euros al mes) i s’ocuparan de les famílies més necessitades.
Si d’ací al gener de 2015 no hem mort en l’intent, encara que
estiguem tots com un sac d’ossos, apergaminats i fets una perellinga, s’obrirà
un any d’eleccions, perdó, volia dir un any extraordinari, que farà creu i
ratlla amb el passat i serà el senyal d’eixida cap a un futur meravellós. De moment, ja no cabem en
la pell de tanta alegria com sentim per les bones noticies.
No cabem en la pell d’alegria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada