Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 19 de febrer del 2014

DUES BONES NOTICIES



Feliç Any Nou 2014, senyors i senyores diputats! Algun desorientat pensarà que a bona hora els felicite, però és que els diputats valencians, han apurat el temps a pur de bé i avui, gairebé dos mesos després de les festes de Nadal 2013, les seues senyories han tingut a bé donar per acabat el període de vacances i s’han incorporat a les seues poltrones amb amples somriures i cara lluenta. Si hem de ser francs, ells han gaudit d’unes vacances tan llargues perquè la llei valenciana és així. Bé, ara a treballar a mata degolla, que a hores d’ara, tenen moltes coses per solucionar com més aviat millor, i ells, d’això, en saben moltíssim. Ah, m’han dit que Fabra el Fofo no estava, perquè està fent un curset, amb monitor i desdejuni inclós, de com autodestruir-se políticament i ser odiat personalment.
Una nova noticia, que Rajoy ens ha donat personalment en la sessió del congrés espanyol, és que el 2015 l’encararan les hosts del PP amb tres compromisos molt seriosos, que seran l’eix vertebral de la seua política: a) baixar els impostos b) internacionalitzar les empreses per crear més ocupació i c) s’ocuparan de les famílies. Jo he volgut entendre que s’hi referia a les famílies que actualment estan arrossegant les cadenes del purgatori, i passant penes i treballs per no morir d’exhauriment i anar-se’n a l’altre món.
Estem d’enhorabona, doncs. Així que paciència que entrarem en 2015 com qui entra en el paradís perdut. Aprofitant que el deute públic espanyol es situava (III trimestre de 2013) en 954.863 milions d’euros nomes; que això significa el 94% del PIB; beneficiant-se de què la borsa es manté estable en 10.000 punts; que la prima de risc ha baixat als 189 punts; que l’atur només està en un 25,9%; que la morositat de bancs i caixes ha pujat fins el 13 i escac per cent, un nou record de 192.504 milions d’euros, que ha sobrepassat el nivell de quan la banca estava en el punt de mira dels inversors, ara fa un any i alguna coseta més que segur estic oblidant-me, en 2015 com deia, abaixaran els impostos, internacionalitzaran les empreses espanyoles (crec que volia dir, fer-nos treballar com els xinesos, és a dir, en esclavitud programada en centres de producció de 30 metres, poca llum, sense aire per alenar i 200 euros al mes) i s’ocuparan de les famílies més necessitades.
Si d’ací al gener de 2015 no hem mort en l’intent, encara que estiguem tots com un sac d’ossos, apergaminats i fets una perellinga, s’obrirà un any d’eleccions, perdó, volia dir un any extraordinari, que farà creu i ratlla amb el passat i serà el senyal d’eixida cap a  un futur meravellós. De moment, ja no cabem en la pell de tanta alegria com sentim per les bones noticies.

No cabem en la pell d’alegria