PEPE RUBIANES VERSUS RAJOY

Acabe de compartir un vídeo magnífic del gran Pepe Rubianes a la meua pàgina de feisbuc, per posar el contrapunt a la dolenta actuació de Rajoy al teatre del Congrés. Ni comparació: Rubianes m’ha fet riure amb la seua insolència i desmitificació social i Rajoy m’ha fet plorar amb la seua estultícia i mentides electoralistes. No em vaig a esplaiar sobre el discurs de Rajoy, que doctors té l’església i ací hi ha molts doctors i moltes esglésies per explicar l’astoradora intervenció del president espanyol, la seua infinita autocomplaença i la poca vergonya que manté després de dos anys en què ha fet més rics als rics i a les grans empreses, i en canvi, ha esclafat la classe mitja, ha fet créixer l’atur en més de mig milió, la deslocalització de moltes empreses, els desnonament de moltíssimes famílies i la misèria, que s’escampa per la societat com un raig rabiós.
El triomfalisme de Rajoy ha estat d’opereta barata, i per contradir-lo, jo li demanaria a Rajoy que fóra valent, i tot sol i sense escoltes, apareguera per la cua d’una oficina de l’INEM a explicar-los als que hi viuen, que la cosa va bé i que tot s’arreglarà si continuem amb les mides que ells han dut a terme. Si li quedava algun os al cos, que visitarà famílies desnonades i depenents sense recursos. Si encara li quedaven sabates, que es passara per les universitats, i pels hospitals, i que hi parlara sobre la bondat de les retallades com a l’únic camí per escapar de la crisi. Si encara no en tenia prou, que s’agafara de la mà amb tots aquells que cerquen menjar als contenidors, o amb la gent que ha tingut que marxar a l’estranger per poder viure, o amb els que han sofert retallades dràstiques i tràgiques en els sous i en les condicions de treball i ja no els arriba per poder pagar la llum i menjar.
Mentider en lletres capitals, però clar, ara ens queda suportar dos anys més en què les urnes es repetiran sovint i això motivarà un autèntic bombardeig de dades macroeconòmiques, que poc o gens, ens afecten a la gent que caminem pels carrers dels nostres pobles.
En fi, entre Pepe Rubianes i Rajoy, no hi ha color.