L'AVL I EL GOVERN ANTIVALENCIÀ

 Resulta extraordinàriament cansina la postura del govern de la Generalitat Valenciana d’anar sempre cercant aquelles coses puntuals, gens constructives, per armar gresca en una societat que, d’una vegada per sempre, hauria de mantenir una convivència harmònica i pacífica. Però està clar que, quan falten arguments, la discòrdia esdevé argument, i així, de tant en tant, el govern valencià aixeca el cadàver d’antigues polèmiques, crida a files a tots els seus soldats per manifestar-se plorant a llàgrima viva adduint peregrines amenaces  i comença a escampar per la societat valenciana vells anacronismes i a enverinar el vesper. I a partir d’eixe moment, tornem a la guerra oberta que tant de mal ens ha fet als valencians i tant ens ha dividit.

Ara, en lloc de mostrar-se satisfet de pertànyer a una comunitat idiomàtica de més de 13.600.000 parlants – més que la població de Bèlgica o de Portugal o de Luxemburg – reconeguda i definida universalment per totes les universitats romàniques del món i milers i milers de persones autoritzades a l’efecte, pretenen aïllar el valencià, convertir-lo en una llengua en perill d’extinció (com el gascó, irlandès, sefardí, maori, songhai....) i adjudicar-li una partida de naixement més rara que un gos verd. És una mena de fugida endavant practicant polítiques de terra cremada i volent anar-se’n de baldraga, sense que els coste un euro ni cap rèdit polític. Ara, per tal d’acabar la representació s’adreça a la RAE demanant-li que aquesta institució canvie la definició que fa del valencià, que és tant com reclamar-li que reconega que, el que es parla al continent Llatinoamericà no és espanyol, i per tant existeix el colombià, el veneçolà, l’uruguaià, l’argentí, el xilè... etcètera, en fi, un autèntic joc de birles, al qual, estic segur que no voldrà jugar la RAE.

El que ha de fer el govern valencià és convertir l’AVL en una entitat autònoma, deslligada del poder polític, amb capacitat administrativa i econòmica pròpia, en renovacions reglades per normes dictades per la pròpia acadèmia i en absoluta llibertat per decidir tots aquells conceptes derivats de la llengua: diccionari, gramàtica, fonètica i ortografia. El que no és pot permetre és crear una AVL sotmesa a criteris polítics, obligada a  treballar seguint la norma dictada pel partit en el poder, amb una presidència anomenada pel govern i uns acadèmics que, la meitat estan anomenats pel Parlament i l’altra meitat pel govern. Actualment, com que el PP té majoria absoluta en el parlament valencià, tots els acadèmics de l’AVL estan anomenats pels polítics.

El PP valencià és una mena de Juan Palomo: “Ell s’ho talla i s’ho cus”. Un prestidigitador perillós que atempta contra la normalitat i la tranquil·litat social de la societat valenciana, en una baralla obtusa i absolutament negativa, adduint invasions impossibles i altres raonaments que desemboquen en una autèntica olla de grills, que no deixa veure els aspectes negatius de la seua gestió: Ciutat de les Arts, Ciutat del Cinema, Terra Mítica, Gürtel, deute desorbitat, atur generalitzat i empobriment de les famílies. Una gestió que ha portat al País Valencià a una situació de pobresa en què molta gent pateix fam a diari.  

Què sabran aquests polítics de qüestions lingüístiques, si després de vint anys encara no han aprés a gestionar amb eficiència i honradesa? Segurament poc i mal.