QUAN CREUS QUE JA S'ACABA, TORNA A COMENÇAR

Tornen a treure les urpes. Mai no acaben d’arrapar i esgarrar l’ànima d’aquest poble que tant li costa fer-se valdre’s i tant poc renunciar. I per què dic açò? Doncs perquè, com canta Raimon, “quan creus que ja s’acaba, torna a començar” i el PP és eixe monstre que alena mort per tots els porus de la seua pell i sempre reviscola amb la mateixa medicina: la llengua dels valencians. Una llengua que el secretari general del PP en aquesta comunitat de veïns, Serafin Castellano, la vol una, diferent a totes i amb qualsevol altra arrel que supose allunyar-se del veïnat molest. Ell entén, per exemple, que és valencià el mosatros morvedrí, que també, el natros de les terres castellonenques, que també, el moatros de les comarques alacantines, que també, el matros i qualsevol altra varietat comunera, llevat de nosaltres, que eixe és innombrable, gairebé estranger, indesxifrable i extremadament perillós pel que suposa d’amenaça d’invasió lingüística. A Serafinet, el del morro eixit, li agrada més dividir que sumar... manies que té el bufó de la Cort Valenciana.   

Com és de ridícul, però, aquest personatge morrut i malcarat que pretén anul·lar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè, aquesta, després de molts anys de titubejar, decideix ara definir el valencià com una llengua germana del català i tot això que ja sabem de tants anys i que els cavernícoles valencians s’obstinen en negar. Clar, això és anar en contra de les senyes d’identitat del nostre poble i tractar sumir-lo en un món de foscors del que ens resultarà impossible eixir-se’n. És del tot necessari parlar el valencià del Molt Poc Honorable President Fabra. Això, i no altra cosa, és la pretensió d’un govern que, no sé per què, s’entestem en dir-li  valencià.

I és que “quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts, i el silenci fa niu en la vida”. I nosaltres, els valencians, parats i mirant a totes bandes, sense veure on tenim el rem de la barca que ens ha de portar cap a l’alliberament d’aquestes feristeles. Haurem de tenir més paciència encara, perquè amb tot el que ens estan fent, sembla ser que no es suficient.