DELS PREMIS DELS SAMBORI.

Al voltant de les 20:30 s'ha acabat la cerimònia del Lliurament dels Premis Sambori, a l'auditori Joaquín Rodrigo, d'Algar, just quan la derrota del Barça s'havia consumat en la lliga davant l'Atlètic de Madrid, que ha resultat ser just guanyador del campionat de lliga. Per una vegada els milions astronòmics que gasten alguns clubs super poderosos, no han pogut vèncer el treball, dedicació i il·lusió d'altres amb molts menys recursos, que poc a poc han anat convertint un somni en una realitat. Una mica com la Fundació Sambori, que amb recursos ínfims, però molt de treball, norma i dedicacions exclusives, han aconseguit en pocs anys que d'una quimera inicial nasques una realitat capaç de sobreviure a tots i a tot. La Fundació Sambori és, avui, una concreció fruit del treball d'un grup de gent entestada en portar la nostra llengua a l'escola, per recolzar-la, cultivar-la, elevar-la, transmetre-la i fer d'ella l'eix vertebrador del nostre País..

En la cerimònia del lliurament dels Premis Sambori, que normalment tinc l'honor d'encetar-la, sempre resulta molt difícil parlar, perquè, normalment, és fa en llocs replet de xiquets que, com és normal, necessiten moure's constantment, parlar i escenificar les seues emocions amb rialles, crits i salts de tot tipus. També hi acudeixen, pares, iaios, amics, coneguts i curiosos amb tota mena d'eines per endur-se a casa records puntuals dels xiquets a l'escenari, i clar, com segurament faria jo mateix, poca cosa els interessa si no és el moment màgic en què s'anomena el xiquet i se li lliura el premi corresponent dalt d'un escenari i davant d'un saló d'actes ple de gent. No obstant això, per a mi sempre és un exercici preciós que any rere any es repeteix, i encara que els missatges es perden en la confusió de les sales, paga la pena veure les caretes sorpreses i entranyables dels més menuts en rebre el premi que els correspon pel seu treball. Per a mi és un honor i una oportunitat de col·laboració amb la Fundació Sambori, que mai no podré agrair a aquest grups de mestres que un dia van voler comptar amb mi. A partir d'ara, i només quan han passat unes poques hores de la finalització del lliurament dels premis, ja comence a esperar el proper any amb la mateixa il·lusió de sempre i amb la mateixa gratitud, perquè acudir a les il·lusions dels nostres estudiants i fer de la nostra llengua la causa principal d'aquestes manifestacions tan multitudinàries suposa un revulsiu que em fa carregar piles i creure en un futur millor. Avui he estat acompanyat, per Gemma, la meua esposa, que sempre m'acompanya als Sambori i per Quico Fernández, Teresa García, Cristina Rodríguez i Albert Llueca, tots quatre regidors per Compromís a l'Ajuntament de Sagunt, que han lliurat sengles premis. L'espectacle ha estat conduït magníficament per Enric Esteve i la seua companyia, que han fet les delícies dels assistents. Espere ja la proper celebració amb impaciència. De moment, el dia 15 de juny tindrem la Diada de les Escoles en Valencià, a Algar, de les quals, informaré més endavant.