En llevar-me del llit he anat directe a veure el lloc on el
Pare Noel em va deixar els regals la passada Nit de Nadal, però els Reis, oh,
quina desgràcia més cruel I planificada, no m'han deixat res, ni de bo ni de roí,
ni llepolies ni carbó. I és que com saben que sóc republicà, no gosen
acostar-se a ma casa per si de cas els hi he preparat un enviscat i s'hi queden
apegats per sempre. Però la veritat siga dita, personalment dels reis mai no
espere que me donen res, si no és un mal de cap,
perquè demostrat està, per activa i per passiva, que la major part dels reis
que hem tingut que aguantar al llarg de la història, llevat d'honroses i poques
excepcions, han estat personatges tirànics, opressius i cruels que mai no han
dedicat cap esforç a la nostra terra ni als valencians. Així que és tracta d'un
ressentiment recíproc: els reis d'orient no volen saber-ne de mi i jo tampoc en
vull saber d'ells. Dels reis de la Zarzuela, pares i fills, podria dir el
mateix, però no diré res, no siga que amb allò de la llei mordassa, la
democràcia reial m'envie a la trena i em quede sense poder menjar-me una
casqueta d'eixes tan bones que els valencians en sabem fer acontentar, una miqueta més, la panxa rodona que se'ns ha fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada