ELS NEGOCIS BRUTS DE L'URDANGARIN I EL SILENCI DELS SEUS SOGRES

Sé que no és políticament correcte,  sobretot, quan els partits polítics majoritaris, i un bon grapat dels que no ho són, son afectes incondicionals, però ara, en època nadalenca, quan  les coses semblen ser més fàcilment acceptables, no puc estar-me de denunciar que la monarquia espanyola és mentidora i encativa moltíssima gent que no sap – o  no vol saber – de la missa la meitat de tot allò que amaguen, i/o de tot allò que no amaguen però la gent en general fa els ulls grossos davant d’una situació alarmantment insostenible i protegida per l’autocensura de la premsa.

És molt estrany que la premsa – exactament el periòdic La Razón, que és més afecte al règim que les mosques a la porqueria – haja tret a la llum el cas de l’Urdangarin, el gendre lladre dels reis, un lladre de guant blanc que aprofitant-se de la seua situació social ha estafat a mig mon i ha guanyat diners bruts a cabassos, valent-se de tota mena de camàndules impròpies de qualsevol persona que s’aprecie de ser-ho i molt menys, d’aquells que s’aixopluguen sota el paraigües dels reis,  inusualment protegits per un  silenci tan absolut com la censura franquista dels anys de la dictadura va estar.

L’any 2005 el serveis d’intel·ligència espanyols van informar el monarca i la seua esposa, la reina, que el seu gendre-lladre estava cometent tota mena d’estafes econòmiques milionàries. Furts que malgrat dur-los a terme en administracions públiques diverses, finalment recaurien sobre la butxaca exhaurida dels ciutadans de a peu – en  la part alíquota que ens pertoca de totes les despeses de l’administració – en alguns casos ciutadans pobres de solemnitat, pobres sense treball, pobres sense casa, pobres sense futur, pobres per culpa del Comte Urdangarin i d’altres com ell.

Assabentat els reiscòmplices, van enviar gendre i filla als Estats Units d’Amèrica per esborrar-los del terreny de joc. Però el molt deshonrat gendre va continuar saquejant totes les arques, caixes, butxaques i cofres que se li posaren per endavant. Però vet ací que la cosa esclata i ja no es pot amagar per més temps, llavors, els reis que ja ho sabien des del 2005 li retiren honors, l’aparten de la família reial, li lleven el lloc al museu de cera i li prohibeixen aparèixer a les fotos oficials al costat de la seua esposa, que també és còmplice, si no per obra sí per omissió, perquè ¿qui és capaç de creure que tal entrada de diners a les arques familiars poden passar a formar part del seu patrimoni sense saber-ne d’on procedeixen? Evidentment, l’esposa del lladre-comte si no és furtadora també, almenys, ho sembla, i l’esposa del Cèsar, a més de ser honrada ho ha de parèixer.

Per a tothom, i seguint la norma constitucional, tots som igual davant la llei, tots excepte el rei i la seua família de sang, que eixos fan el que volen protegits per una autocensura periodística absoluta que els converteix en invisibles, i els deixa les mans lliures per fer i desfer al seu lliure albir. Amb la llei en la mà, saber-ne d’un delicte i no denunciar-lo és també un delicte, però sembla que per a la família reial no. Tant de bo, els Reis Mags ens regalaren enguany una república i poguérem acabar amb aquesta falòrnia impròpia del segle XXI.